La meva visió del Manga


Trobo molt a faltar les series juvenils que feien a la televisió, sobre tot de manga. Ara fa un temps ja no posen en pantalla tantes series d'aquest tipus. Casi tot són dibuixos animats per els nens mès petits, excepte Bola de drac, Naruto i Pokemon perque costen de portar-les perque són molt cares de portar aquí.
Encara sort que podem tenir-ho com a lectura a botigues especialitzades. 


De les poques vegades que he buscat llibres d'aquest tipus, trobo que és una boegría. Vaig pensar quan vaig entrar per primera vegada. Pero a la mida que vas varies vegades ho veus ja de un altre manera. Em torno boja mirant, buscant i triant per desprès comprant un parell de mangues.
M'agrada tant que no sé ni per on començar, em compraría tota la botiga sencera.


No sabia pas que als 28 anys m'he n'acabaria comprant, com si fos una nena petita un altre cop, i seguiría fent-ho.


Em podeu dir rara o friki o simplement mangamaniaca perque fins als 18 anys estaba encara mirant dibuixos animats. Era la meva passió i continua existint a dia d'avui gracies a un amic que també es com jo. Gràcies Jordi. Gràcies a tú he pogut tornar a reviure el manga.


Recomano a tothom aquest gènere, ja que és molt educatiu i entretingut, encara que de vegades hi hagi gent que no els hi agradi, han de saber que hi han molts gèneres.
Com diuen, per gustos els colors.