Julio Manrique i Lluis Homar han obtingut el premi Butaca
|
La vint-i unena edició dels guardons de teatre català
reconeix com a millor director a Julio Manrique i com a millors actors Núria
Espert i Lluís Homar per les obres de “El rei Lear” i “Terra baixa”.
La obra de Terra
Baixa d’Angel Guimerà es molt representativa, l’han feta en obra en varies
ocasions amb varis artistes. Els actors principals són tres y té el seu
mèrit fer de Manelic, de Sebastià o bé de Marta amb el geni que tenen alguns del personatges. Es un drama clàssic pur i dur.
El premi a la millor dirección teatral està en mans de Julio Manrique.
El rei Lear dirigida per Lluís Pascual, es del famós William Shakespeare, actua Nuria Espert i en Ramón Madaula en el teatre lliure de Barcelona i els hi han donat 4 premis Butaca per millor caracterització, Eva Fernández, per millor actor de repartiment i actriu,i muntatge teatral.
|
miércoles, 25 de noviembre de 2015
miércoles, 11 de noviembre de 2015
Olivia y Eugenio
Crónica: Concha
Velasco explica en una obra de teatro su historia junto con su hijo Eugenio con
humor, drama y a la vez irónicamente que algún dia llegará a su fin, la muerte.
Es un excelente
trabajo. Concha refleja sobre el escenario por primera vez la verdad de su
historia junto a su hijo querido.
Le explica cómo se
sintió ella al nacer su hijo con su discapacidad, cuenta sobre si la gente es
normal, habla sobre su expareja y sobre todo la muerte.
Esta obra dá que pensar
sobre todo por lo que dicen, cómo lo dicen, por lo que hacen y por cómo lo
tratan. Lo hacen de tal manera tan natural que da mucho que pensar.
Los dos hacen un buen
trabajo.
SI todavía no has
tenido tiempo para ir a verla, no sé a qué esperas. Este mes se acaba la
función en el teatro Goya de Barcelona. Aprovecha el tiempo antes de que se
vayan de gira.
El domingo pasado, que
es cuando yo fui, dijeron que volverán en Marzo a Barcelona y que habrá gira.
La obra es corta, están 1 hora y media.
domingo, 8 de noviembre de 2015
Enamorada de la mar
En una cançó
De cor;
Jo escolto amor,
Cant, dolçor
Però la música
I les sonates,
Sonen a pur romanticisme.
De cor;
Jo escolto amor,
Cant, dolçor
Però la música
I les sonates,
Sonen a pur romanticisme.
Jo vaig nèixer
En una illa;
Al costat de dos cales
Del mateix port,
És deia EL CERCLE
DEL AMOR,
L' anomenaven així
Perquè en un dels vaixells;
Hi havia una bandera,
Amb un símbol de gavines.
En una illa;
Al costat de dos cales
Del mateix port,
És deia EL CERCLE
DEL AMOR,
L' anomenaven així
Perquè en un dels vaixells;
Hi havia una bandera,
Amb un símbol de gavines.
Potser sonaré cursi;
I una mica extranya,
Però veure desde casa meva
El PORT,
Em feien sentir ganes
De volar,
De sentir les pessigolles
Del vent
I el remor
De l' aigua.
I una mica extranya,
Però veure desde casa meva
El PORT,
Em feien sentir ganes
De volar,
De sentir les pessigolles
Del vent
I el remor
De l' aigua.
És que arribare a un punt
D' enamorada,
D' enamorada de la mar
Per la màgia que em dona,
El soroll de l'ancla despegar.
D' enamorada,
D' enamorada de la mar
Per la màgia que em dona,
El soroll de l'ancla despegar.
Era la noia més feliç en aquell moment;
En aquella vida,
On les carícies de les onades
És tornen letals,
I, el plugim del cel
És començava a notar les gotes
De pluja,
Que bonic
Era veure l' aigua,
I el com l'aire
S' emportava
Les fulles
I l' omplia.
En aquella vida,
On les carícies de les onades
És tornen letals,
I, el plugim del cel
És començava a notar les gotes
De pluja,
Que bonic
Era veure l' aigua,
I el com l'aire
S' emportava
Les fulles
I l' omplia.
És tan sols un poema;
Una història,
Que us emporto
Des de la meva finestra.
Les barques i els seus mariners;
Em feien senyes
Com dient;
Vine cap aquí
Blanca,
Però jo no volia
Volia seguir observant
El paissatge pescador,
Era el meu deliri,
El meu dol
De poder-me dessempallegar
D' aquella sensació,
D' aquella angoixa,
Que se t' apodera en el ventre
I no poguèssis respirar.
Una història,
Que us emporto
Des de la meva finestra.
Les barques i els seus mariners;
Em feien senyes
Com dient;
Vine cap aquí
Blanca,
Però jo no volia
Volia seguir observant
El paissatge pescador,
Era el meu deliri,
El meu dol
De poder-me dessempallegar
D' aquella sensació,
D' aquella angoixa,
Que se t' apodera en el ventre
I no poguèssis respirar.
Va ser el meu enamorament
De la vida;
De la vida de ser pirata,
De pescador, mariner o capità.
Ansiaba sentir i notar
Les seves aventures
De tempestes;
De furia de la mar,
I el saqueig de tresors.
De la vida;
De la vida de ser pirata,
De pescador, mariner o capità.
Ansiaba sentir i notar
Les seves aventures
De tempestes;
De furia de la mar,
I el saqueig de tresors.
Devia de ser genial;
Ser una com ells,
De ronronejar a la mateixa pluja
D' acariciar les cordes
Dels màstils
I mirar pel calidoscopi.
Ser una com ells,
De ronronejar a la mateixa pluja
D' acariciar les cordes
Dels màstils
I mirar pel calidoscopi.
Hauria de ser;
Una excursió
Molt profunda
I de veure
Com els animals és capbussen
O s' escapen.
Una excursió
Molt profunda
I de veure
Com els animals és capbussen
O s' escapen.
El sol ja no brillava;
Els núvols
Els tapaven com si fos una barrera
De mirall,
I és que jo estava vivint un somni
Un somni de colors
On tot brilla
Com una copa de vi negre.
Els núvols
Els tapaven com si fos una barrera
De mirall,
I és que jo estava vivint un somni
Un somni de colors
On tot brilla
Com una copa de vi negre.
En una cançó
De cor i lluna;
La meva melòdia s' acaba
Amb un petó
Llarg,
Interminable
Fins que el dia ja sa fos
I jo tincde tornar a dormir,
Per veure un altre vegada
L' estela
I les roques
Al voltant.
De cor i lluna;
La meva melòdia s' acaba
Amb un petó
Llarg,
Interminable
Fins que el dia ja sa fos
I jo tincde tornar a dormir,
Per veure un altre vegada
L' estela
I les roques
Al voltant.
I és que estic enamorada;
Dels dofins,
De les xarxes,
Dels màstils.
I de les veles
Submergides
En una suau brisa
Humida,
De terra.
Dels dofins,
De les xarxes,
Dels màstils.
I de les veles
Submergides
En una suau brisa
Humida,
De terra.
Beatriz Ruiz
Spectre
Sinopsis:
Un mensaje críptico del pasado envía a James Bond a una misión secreta a la Ciudad de México y finalmente a Roma, donde conoce a Lucía Sciarra (Monica Bellucci), la hermosa y prohibida viuda de un infame criminal. Bond se infiltra en una reunión secreta y descubre la existencia de una siniestra organización conocida como SPECTRE. Mientras tanto en Londres, Max Denbigh el nuevo director del Centro para la Seguridad Nacional, cuestiona las acciones de Bond y pone en duda la importancia del MI6, encabezado por M (Ralph Fiennes). De modo encubierto Bond recluta a Moneypenny y Q para que le ayuden a buscar a Madeleine Swann la hija de su antiguo archienemigo, el Sr. White, que quizá tiene la clave para desentrañar el misterio de SPECTRE. Como hija de un asesino, ella comprende a Bond de una forma que otras personas no pueden. A medida que Bond se aventura hacia el corazón de SPECTRE, se entera de una estremecedora conexión entre él mismo y el enemigo que busca, interpretado por Christoph Waltz.
Por fin ha llegado a los cines la última película del agente especial 007 en Spectre. La verdad es que desde que Daniel Craig está como protagonista me gustan más los films de James Bond.Le da tanta alma y da tanto de sí que supera las expectativas de cara al público. Chapó. Un excelente trabajo como co-productor y como actor junto con la actriz Monica Bellucci. Trepidante historia de acción.
lunes, 2 de noviembre de 2015
PERDONA'M SI ET DIC AMOR, PERQUÈ TU ETS UNA JOIA...
Perdona'm si et dic amor, perquè tu ets una joia... ... una joia miraculosa que tan sols mirar els ulls,
I et brillen a la foscor com si fossis una gemma, coberta de mar salada....
Perdona'm si et dic amor, perquè tu ets una joia...... una joia formossa: de respecte,
D' estimació,
De consideració,
Armoniosa,
De primavera gloriosa,
I ara què diràs?
Jo no vull ser ningú,
Per tu.
I et brillen a la foscor com si fossis una gemma, coberta de mar salada....
Perdona'm si et dic amor, perquè tu ets una joia...... una joia formossa: de respecte,
D' estimació,
De consideració,
Armoniosa,
De primavera gloriosa,
I ara què diràs?
Jo no vull ser ningú,
Per tu.
Tu ja resplendeixes com una perla
A l' oceà.
Brillava la Mediterrànea....... tan sols per poder-te veure't, però no ets invencible.
I perdona' m si et dic amor, perquè tu ets una joia...... de cirera negre.
No vull que pensis que moro, és llei de vida...... i tota llei de vida, té el seu entorn creatiu, laboral o de cuina.
Però pensa que ets la més dessitjada
De totes. Una per una, d' ostres i moluscs, i no ets anglessa,
Tan sols ets un record, un pètal...... que camina a la sorra
Com un cranc de sota terra.
A l' oceà.
Brillava la Mediterrànea....... tan sols per poder-te veure't, però no ets invencible.
I perdona' m si et dic amor, perquè tu ets una joia...... de cirera negre.
No vull que pensis que moro, és llei de vida...... i tota llei de vida, té el seu entorn creatiu, laboral o de cuina.
Però pensa que ets la més dessitjada
De totes. Una per una, d' ostres i moluscs, i no ets anglessa,
Tan sols ets un record, un pètal...... que camina a la sorra
Com un cranc de sota terra.
Bea Ruiz
El saló del manga, tot un éxit
Com cada any per
aquesta época arriba el saló del manga a la capital catalana, Barcelona, i com
era de esperar amb cues i disfresses per poder entrar. Els qui es disfressen
entren gratu-ítament i els qui no, han de pagar. El que està clar es que aquest
any les entrades están exhaurides les del dissabte i les del diumenge.
Aquest any el qui
s’enduu la palma de la mà es el Mario dels videojocs mès famosos que existeix.
El fontaner simpàtic que sempre salta i va salvant a la princesa que sempre es
queda atrapada al castell.
Un altre de les
novetat es l’estrena de la nova pel·lícula de Bola de Drac al saló.
Sens dubte el saló del
manga es un dels esdeveniments importants que hi ha.
Reviu la passió pels
jocs, els manga, les fotos, el menjar japonès, l’espai zen i si tens ocasió
de haber emportat una firma de l’autor de Bola de drac millor que millor.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)