LES 4 PARETS DE TAVERTET

Dins el vespre d' una muntanya;
El record d' un dolç petó
S' ens enyoreix com una llàgrima
De tardor, de primavera.
Es desperta com una fulla
Vivent i desprès s' apaga
Com una cançó
Trista, mel·lancónica.

Tristesa diria;
Que de l' amor no amaïna
Nomès s' empolzina,
De pols
D' esperit
I ànima.
Una ànima que mai para;
Que divaga sense descans
I sempre queda en el bosc,
En els arbres
Com una confitura
Més.

La mel aguarda;
El paraís dels amants
És torna de dol mentres
El vent regalima,
Paraules
Paraules tendres,
Senzillament
De carícies,
De promeses
De romanç incert.

 erò nomès son aventures;
Que queden grabades
En aquestes 4 parets,
Les 4 parets de Tavertet.