FULLES DE TARDOR ENAMORADA

En un parc plè de vida
Els matolls
Somreien,
Amb les seves flors
D' alegria.
Era una ànima
Treta d' un laberint;
Un laberint plè de salzes,
De roses,
De paraules,
D' escriptura dolça.

Però és tan sols un parc;
Un llibre de rel.líquies
Que va passant
De temporada.
Una temporada roja;
Com la sang
De principis
De fulla hivernal.

L' hivern ja comença;
Ara està tot sec
Però jo segueix-ho escrivint
Com una enamorada
De somnis bells.

Què és poesia?
Què és dansa?
És una música de fil
Que mai s' acaba;
Que et seguirà
En el teu cor,
En el teu cor etern
D' il·lussions de fantasia.

Passaran...... les fulles,
Passaran......els fruits,
Passaran......els petons,
I tu encara estaràs allà
Com una criatura
Blanca com la sal,
Nedant
En aquell riu primaveral
On un ploraner
Caigut,
Et donarà la força
I les llàgrimes
Que necessites,
Per obtenir l' arrèl de misteri
En el teu cos
De lletra viva.

Beatriz Ruiz