Te data de caducitat la voluntat i la paraula d’un discapacitat?

Hola, puc dir que jo formo part d’aquest succés o fet, per això m'he animat a escriureu.

Puc afirmar que des de que el dia que a una persona obté un paper que explica detalladament que es un discapacitat, molts cops la voluntat i  la seva paraula tendeix a perdre valor i solidesa tot nomes per ser discapacitat.

Com ja he dit abans jo sóc discapacitat i no em veig diferent a quí no la te diagnosticada.

Un dels meus objectius es poder demostrar a qui pensa d’aquesta manera, fer-li veure que som tan vàlids com qualsevol d’altre i inclús m’atreviria a dir que molts cops som mes vàlids que no com d’altres persones que no tenen discapacitat.

Perquè argumento això? Perque parlant amb gent m’ho a arribat a confirmar. A mès, molts cops jo personalment crec que s'ens demana o exigeix molt mes per que millorem i degut això segons què i quines coses sabem resoldre-les mès ràpidament. Dit això afirmar i reconèixer que tenim mès dificultats per portar a terme segons quines situacions.

Això no treu que no hi posem ganes i interès en millora diàriament, inclús puc dir o explicar també, que jo estic dins del món terapèutic.

Parlant i experimentant amb mi mateix amb terapeutes diversos m’han afirmat que jo mateix soc molt auto exigent amb mi mateix, i també que observant a vist que d’altres discapacitats també ho son amb si mateixos. 

 

Conclusió final sens exigeix molt i desprès la voluntat i la paraula perd validesa o caduca, a traves del temps o de un propi paper o la falta de confiança de la gent que envolta al discapacitat, tot per que un jutge a determinat que no té capacitats suficients per fer segons que.

Realment es així?

Això no pot canviar en el temps?

Som persones no aptes a la societat per tindre o que reconeixem les nostres limitacions a traves de un jutge?

Potser serè atrevit però m’atreviria a dir que som mes vàlids que persones sense discapacitat.

Albert Díaz