SELENE

 

Princesa de la nit;

tu que il·lumines

els vaixells

les aigües

i les façanes.

 

Que en penses

del teu esperit?

Encara que els Grecs

et venerin

com la deessa

que erets.

 

Portaves aventures

amoroses;

i t' amagaves

quan podies.

 

Erets meravellosa!

 

Com una perla

a la foscor.

Però criatura;

Zeus et va agafar

com un llop

que surt del seu amagatall,

els llamps

s' havien silenciat,

havia passat

un àngel

perquè no s' escoltava

res.

 

Ni els cascavells,

ni la trompeta ;

el cel

està adormit

i sense previ avís,

quan tu dormies

et va posseir.

 

Selene

despertat;

la lluna

s' atansa

i els carros

es veuen.

 

Selene

estàs desperta?

La platja

et reclama,

les finestres

i les façanes

t' esperen,

per a que donis

el teu reflexa.

 

Una formidable dolçor;

et vetllava

en el teu rostre,

mitjançant

les criatures marines

et busquen

com una gota

de ventall,

encara et queden

les estrelles

i el vent

que arrossega,

la intensa negror

de príncep cortès.

 

BEATRIZ RUIZ