Enamorada de la mar

En una cançó
De cor;
Jo escolto amor,
Cant, dolçor
Però la música
I les sonates,
Sonen a pur romanticisme.

Jo vaig nèixer
En una illa;
Al costat de dos cales
Del mateix port,
És deia EL CERCLE
DEL AMOR,
L' anomenaven així
Perquè en un dels vaixells;
Hi havia una bandera,
Amb un símbol de gavines.

Potser sonaré cursi;
I una mica extranya,
Però veure desde casa meva
El PORT,
Em feien sentir ganes
De volar,
De sentir les pessigolles
Del vent
I el remor
De l' aigua.

És que arribare a un punt
D' enamorada,
D' enamorada de la mar
Per la màgia que em dona,
El soroll de l'ancla despegar.

Era la noia més feliç en aquell moment;
En aquella vida,
On les carícies de les onades
És tornen letals,
I, el plugim del cel
És començava a notar les gotes
De pluja,
Que bonic
Era veure l' aigua,
I el com l'aire
S' emportava
Les fulles
I l' omplia.

És tan sols un poema;
Una història,
Que us emporto
Des de la meva finestra.
Les barques i els seus mariners;
Em feien senyes
Com dient;
Vine cap aquí
Blanca,
Però jo no volia
Volia seguir observant
El paissatge pescador,
Era el meu deliri,
El meu dol
De poder-me dessempallegar
D' aquella sensació,
D' aquella angoixa,
Que se t' apodera en el ventre
I no poguèssis respirar.

Va ser el meu enamorament
De la vida;
De la vida de ser pirata,
De pescador, mariner o capità.
Ansiaba sentir i notar
Les seves aventures
De tempestes;
De furia de la mar,
I el saqueig de tresors.

Devia de ser genial;
Ser una com ells,
De ronronejar a la mateixa pluja
D' acariciar les cordes
Dels màstils
I mirar pel calidoscopi.

Hauria de ser;
Una excursió
Molt profunda
I de veure
Com els animals és capbussen
O s' escapen.

El sol ja no brillava;
Els núvols
Els tapaven com si fos una barrera
De mirall,
I és que jo estava vivint un somni
Un somni de colors
On tot brilla
Com una copa de vi negre.

En una cançó
De cor i lluna;
La meva melòdia s' acaba
Amb un petó
Llarg,
Interminable
Fins que el dia ja sa fos
I jo tincde tornar a dormir,
Per veure un altre vegada
L' estela
I les roques
Al voltant.

I és que estic enamorada;
Dels dofins,
De les xarxes,
Dels màstils.
I de les veles
Submergides
En una suau brisa
Humida,
De terra.

Beatriz Ruiz